La batalla de Gettysburg (1-3 de juliol de 1863) és sens dubte l’enfrontament més emblemàtic de la Guerra de Secessió Americana. A pesar que els confederats van considerar aquesta derrota com un simple revés del que confiaven recuperar-se, Gettysburg té tots els ingredients per ser “la batalla” per antonomàsia: una trobada per sorpresa, heroics assalts, picabaralles i discussions entre els generals al comandament… i fins i tot una èpica càrrega final. Però cap d’aquests ingredients és per si mateix el leitmotiv d’un mite la raó del qual sigui, probablement, la qual cosa Gettysburg va poder ser i no va ser.
Per a les Jornades Alpha Ares 2016 membres del grup de reconstrucció històrica BCN MILITIA i del Club Alpha Ares recrearan una vegada més aquesta monumental batalla amb més de 2000 figures de 15mm i una impressionant maqueta de prop de 7km a escala que pretenen fer-nos una idea de la formidable magnitud dels combats que van tenir lloc aquells dies de juliol en llocs els noms dels quals han passat a l’imaginari col·lectiu: Little Round Top, Devil’s Den, the Wheatfields, Cemetery Ridge, Culp’s Hill, Seminary Ridge…
Emprant el popular reglament Fire & Fury es desenvoluparà un hipotètic escenari en el qual el dia 3 de juliol Robert E. Lee podrà llançar un atac coordinat amb els seus tres cossos, al comandament dels generals Longstreet, Ewell i A. P. Hill.
LA DECISIÓ D’ATACAR (ESCENARI HISTÒRIC ALTERNATIU)
Durant el matí del 2 de juliol, tan aviat com li va anar possible, el general Lee va enviar a un dels seus enginyers d’Estat Major, el capità Samuel Johnston, a reconèixer l’àrea darrere de Cemetery Hill, una lloma allargada però molt alta que discorria en sentit sud cap a dos pujols rocosos el nom dels quals aviat passaria als anals de la Història: Big Round Top i Little Round Top. Així mateix, va enviar a dos dels seus ajudants de camp, A. C. Long i Reuben Walker (cap de l’artilleria del cos de A. P. Hill) a localitzar posicions per a l’artilleria en Seminary Ridge. També va ordenar a William Nelson Pendleton, cap de la reserva d’artilleria de l’Exèrcit de Virgínia del Nord, que localitzés alguna altra posició avantatjosa.
Sobre les 8.00 hores Johnston va tornar amb la sorprenent notícia que els Round Tops estaven lliures d’unionistes, quan la veritat és que tres cossos d’infanteria de l’Exèrcit del Potomac havien arribat a Gettysburg entre la caiguda de la nit i les 6.00 hores, i altres dos més s’aproximaven amb rapidesa.
La veritat és que el reconeixement matinal del capità Johnston va resultar ser un nyap desastrós, pot ser que la lleugera boira que cobria la zona li confongués, però la veritat és que George Gordon Meade, comandant de l’Exèrcit del Potomac, en aquests moments ja havia desplegat tropes al llarg de Cemetery Hill i en els voltants de Culp’s Hill. Les raons que van impedir a Johnston veure aquesta concentració de tropes són un dels misteris de la batalla de Gettysburg.
Amb aquests informes erronis Lee es disposa a atacar Cemetery Hill, però no pensa fer-ho frontalment, Gettysburg i el terreny adjacent no permeten desplegar en bon ordre de batalla ja que l’espai és molt reduït. Per això, proposa als seus oficials imitar la tàctica que tan meravellosament havia funcionat en Chancellorsville: un atac pel flanc que permeti sortejar Cemetery Hill. Ara seria el cos al comandament del seu vell “cavall de batalla” Longstreet qui executaria la maniobra.
Aquest matí, només dos de les tres divisions de Longstreet han arribat a la població. Si Lee vol atacar Cemetery Hill amb força suficient ha d’esperar l’arribada de Picket. “Mai m’ha agradat anar a una batalla amb una sola bota” va afirmar Longstreet. “L’enemic està aquí i si nosaltres no li copegem, ell ens copejarà a nosaltres”, li va replicar Llegeix.
Fins a les 11.00 no començaran les primeres tropes a moure’s, per llavors i segons el relat d’un oficial de Tennessee en la brigada de Fry, va poder veure’s en més d’una ocasió a Lee, a Longstreet i a Hill recorriendoa cavall Seminary Ridge; en una ocasió el grup va desmuntar i va discutir al voltant d’un mapa, semblaven indecisos.
Mentrestant Lee decideix posar temporalment sota les ordres de Longstreet una de les divisions del Cos de A. P. Hill, es tracta de la divisió d’Anderson, l’única que el dia anterior, després de marxar 18 milles, no ha pres part en els combats.
Finalment Lee ordena a Richard Ewell, el qual manava el cos restant de l’Exèrcit de Virgínia del Nord, que estigués preparat per llançar contra Cemetery Hill i Culp’s Hill un amago tan aviat sentís els canons que anunciaven l’atac, però que quan les circumstàncies li anessin favorables, la seva intentona havia de convertir-se en un assalt en tota regla.
EL TERRENY I LES POSICIONS
Longstreet va començar a cerciorar-se de l’equivocat de l’informe de Johnston quan en la seva llarga marxa de flanquejo va coronar una elevació del terreny a l’oest de Little Round Top, al voltant de les 14.00 h i va comprovar que una estació de senyals federals es trobava ja sobre aquest pujol rocós. Per impedir ser descobert, Longstreet va fer manar a les dues divisions al comandament de Lafayette Mc Laws i John Bell Hood per una ruta diferent per arribar al punt en el qual havien d’iniciar l’atac.
Però quan a les 15.00 McLaws va arribar a aquesta posició, es va sorprendre en trobar-se amb dos cossos complets d’infanteria federal, desplegats des de la part posterior de Cemetery Hill a la base de Little Round Top “en molt major nombre que el que jo tenia, i estenent-se considerablement més enllà de la meva dreta”.
Des de la part posterior de Cemetery Hill hi havia dues maneres d’anar cap al sud: un era la cresta que connectava el pujol amb Little Round Top (coneguda simplement com Cemetery Ridge), i l’altre era Emmitsburg Road, que comunicava Gettysburg amb Emmitsburg, a Maryland. El pla d’atac original de Lee havia previst que la marxa de flanquejo traçaria o descriuria una llarga corba envoltant Cemetery Hill cap a Emmitsburg Road, punt en el qual Longstreet giraria cap al nord, utilitzant aquesta carretera com a guia, per copejar a les tropes federals en la part posterior del pujol.
Però l’Exèrcit del Potomac estava molt més prop del que Llegeix hi havia previst i, per al moment en el qual Longstreet havia iniciat la seva marxa, Emmistburg Road estava en mans de les seves II –al comandament de Winfield Scott Hancock– i III cossos –baix Daniel E. Sickles– amb l’artilleria situada en un petit promontori al costat de la carretera conegut com “Peach Orchard”.
Paradoxalment, si la presència de tropes de la Unió al llarg de Emmitsburg Road era una sorpresa inesperada para Lee i Longstreet, tampoc era el que George Meade o l’Exèrcit del Potomac havien previst. El general unionista estava convençut que qualsevol atac confederat aniria probablement contra Cemetery Hill i Culp’s Hill.
Meade d’altra banda havia assignat la missió de guardar Cemetery Ridge i Emmitsburg Road a un home que menyspreava, Dan Sickles de l’III Cos, per considerar-ho un nomenament polític i molest en general. No obstant això Sickles, amb més perspicàcia de la qual solia mostrar, va detectar el moviment de tropes confederades feia l’oest de Emmitsburg Road, per la qual cosa va enviar al seu cap d’Estat Major, Henry Tremain, a la caserna general de Meade “diverses vegades durant el matí d’aquest dia amb la intenció d’informar de la situació i obtenir les instruccions que poguessin ser necessàries”. Però els seus frenètics advertiments a Meade van ser ignorades i pel seu compte va ordenar a les seves tropes que abandonessin les seves posicions originals al llarg de Cemetery Ridge per posicionar-se darrere de Emnitsburg Road.
L’III Cos de Sickes es componia de només dues divisions, la seva força era massa escassa per defensar la llarga linea que ara s’estenia per Emmitsburg fins a Devil’s Donin. Per si no fos poc el flanc dret de la línia de Sickles en Emmitsburg Road no arribava a unir-se amb el seu veí, l’II Cos de Hancock, la qual cosa deixava un enorme forat entre tots dos. Quan Meade va ser alertat de la maniobra de Sickles, va muntar en el seu cavall i va galopar fins a trobar-se al costat del seu Estat Major en el Peach Orchad. Però per llavors era massa tarda.
Banderola d’enganxi
Un escamot de reclutament del Army del Potomac integrat per un oficial, un sergent primer i un soldat del 29th NY, tots ells membres de BCN Militia, assistirà a les jornades Alpha Ares 2016, desplegant al costat de la taula de la batalla de Gettysburg. Aconseguiran que s’allistin voluntaris per 6 mesos nous reclutes per a l’exèrcit de la Unió?
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Dissabte 22 d’octubre, de 9 a 20 hores
Cotxeres de Sants, carrer de Sants 79, Metre Plaça de Sants (Barcelona)
Si vols jugar apunta’t deixant el teu nom en un comentari en aquest post.
Comentaris recents