10 de juliol de 1359, batalla del port de Barcelona

[peretung]

La guerra dels Dos Peres començà el setembre de 1356 quan Pedro,'El Cruel', de Castella atacà la frontera Valenciana. El rei Castellà comptava amb el suport de Ferran d'Aragó, germanastre de Pere III, el Cerimoniòs, rei de la Corona d'Aragó. Ferran era un possible candidat a la Corona d'Aragó, Pedro El Cruel volia fer-se amb territoris de València i de la corona d'Aragó en general e incorporar-los a Castella.

Les hostilitats van començar mentre Pere El Cerimoniós estava a Sardenya, però aquest reaccionar ràpidament i cercar aliances per fer contrapés a l'amenaça. No es tenen dades de les poblacions del  segle XIV, però es poden treure conclusions de les de finals del XV, uns 6 milions d'habitants al regne de Castella, per 1 milió de la Corona d'Aragó. Enric, comte de Trastàmara, germà bord del rei castellà, va passar a servir a Pere III amb tropes castellanes mercenaries. Sembla que també aquest volia fer-se amb una Corona, la Castellana.

Després de refusar-se les incursions a Alacant per part de les poblacions fidels a la Corona d'Aragó amb suport de l'exèrcit reial, Pedro El Cruel va atacar i ocupar Tarassona, amenaçant Saragossa. El Cerimoniós va concentrar les tropes i acudir cap a Saragossa. La batalla per Saragossa no va tenir lloc, ja que finalment, Pedro va acceptar les propostes Papals de negociacions de pau, i al maig de 1357 es va acordar una treva.

Aprofitant la treva Pere el Cerimoniós li va donar al seu germanastre, l'infant Ferran d'Aragó, el càrrec de procurador general dels seus estats, i aquest es va passar al bàndol de la Corona d'Aragó. La treva va durar poc ja que Ferran portà la guerra a Múrcia, territori no inclòs a la treva, arribant a posar setge a Cartagena.

Durant el 1358 i mitjans de 1359 es van produir diferents incursions be en territori Castellà, be territori de la Corona d'Aragó sense arribar a cap conclusió. Pedro El Cruel va arribar a un pacte amb els Genovesos i preparà una gran flota per atacar les costes Catalanes o Mallorca.

El 9 de juliol de 1359 la flota Castellana es presentava davant de Barcelona. Al Cerimoniós,  que ja li havia arribat noticia de la flota enemiga d'antuvi, ja estava preparat. Va invocar l'usatge Princeps namque, mobiltzant a les armes els ciutadants de Barcelona i gent de les rodalies.

Es colocaren al llarg de la costa, del port i del flanc de la ciutat obert al port i encara sense enmurallar. Es varen improvisar barricades amb les barques orientant els carenats cap al mar. A dins del port col.locà les 10 galeres amb les que comptava, preparades per contraatacar, juntament amb llaguts armats i tota mena de barques amb dotacions pel combat.

El més novedós es que es fa menció a la Crònica de Pere III de al menys 1 bombarda, arma per primer cop mencionada als escrits de la época a Catalunya. La bombarda es va col.locar dalt d'una gran nau reforçada amb fustes i cuirs, en aigues poc profundes, sobre els bancs de sorra que precedien l'entrada al port.

El combat començà el 10 de juliol. La flota Castellana era de 30 galeres i nombroses naus. Al no poder desembarcar al port, els Castellans van intercanviar trets de trabuc i dards de ballesta. Els trabuquets de la flota Castellana van resultar de poca potència, i cada dispar era contestat des de la costa amb crits de befa.

Llavors es varen decidir a atacar el port de dret. Quan va entrar en acció la bombarda Catalana va trinxar la primera nau enemiga, el segon tret desarborà el vaixell i va causar el pànic. Els Castellans van desistir en els seus atacs.

Després de la batalla la flota Castellana va anar cap a Tortosa i després cap a Eivissa on va saquejar l'entorn illenc. Pere III reorganitar un estol Català per defensar les illes. Els Castellans van aixecar el setge, essent perseguides per Bernat de Cabrera al comandament de la flota Catalana, fins Almeria.

La Guerra es va allargà fins el 23 de Març de 1369, batalla de Montiel, on els Trastàmares van guanyar definitivament. Pedro El Cruel es va rendir a Enric de Trastàmara, i aquest el matà personalment. A banda d'incursions fortes a València la guerra es va desenvolupar després de l'atac a Barcelona, a terres de Castella i Navarra, amb participació de mercenaris del comte d'Armanyac, Bartrand Du Guesclin, qui controlaba bona part dels mercenaris més bregats forjats a la guerra dels Cent Anys. Aquets foren contractats per Pere El Cerimoniós i Du Guesclin va acabar comandant l'exèrcit Trastàmara que acabar amb Pedro El Cruel.